1 de gener de 2010

Escurçons rere l'obaga

Escurçons rere una estrella
han dibuixat el teu nom
amb la pols de l'ombra dels teus ulls negres...

tot cavalcant lentament
per les valls del teu cos
he sentit la llum com m'acaronava....

Acluques un ull...
donant voltes com sargantana
que fuig quan és vista per un curiós infant..

S'escola la boira en un didal
a la vora de la flaire
arran de les cabòries
de les tristes pors errants rere l'obaga.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si tens opinió sobre el l'escrit!!!escriu-la