23 de març de 2009

LA DANSA INTERIOR!

Davant del món
he perdut la drecera
de totes les pèrdues,

entre les faltes d'ortografia
çde totes les connexions insalvables,

que necessito per ésser lliure

i conviure amb la meva llibertat
i repetir-me i saber que no sóc
tan bò i que el meu cap és un calfred
un llamp un tigre que es cruspeix
la mateixa presa en el mateix moment.

Tot percisteix alh
ora com un peix
que balla i creix en les onades
intempestives del déu Neptú.

Tot Queda Enrere sempre escoltes
la remor del que no saps del que t'empapa
el cos com una remura valenta indolora
saciant d'auto
estima a la deriva del teu amor
que et queda en tu i t'estimo per fi en tot el sentit
de la pell el pèl la fusta i l'espora de la natura
que és la nostra llar.


La mar d'amor que ens transporta lluny a cops de puny així suaus com coixins minsos endins mai havia escrit així !!
He descobert el meu ritme!
La dansa del meu interior!
el meu déu no és superior!
brinda dins el meu interior una aura de tu !



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si tens opinió sobre el l'escrit!!!escriu-la